L’any 2022, la Fundació Camerata XXI va iniciar a Reus el projecte Sent la Camerata XXI, amb l’objectiu d’apropar la música a diverses entitats i equipaments de l’àmbit social i de la salut mitjançant activitats participatives de petit format.
Una de les iniciatives que formen part d’aquest “paraigua” és el Projecte de Creació Comunitària, que vol promoure l’accés a la cultura a col·lectius en risc d’exclusió social de les ciutats de Reus, Tarragona i rodalia a través del gaudi de la creació artística, i que compta amb el suport dels Ajuntaments de Reus i Tarragona, la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Tarragona. A més, l’acompanyament i col·laboració d’Apropa Cultura ha estat fonamental pel desenvolupament i implementació del projecte.
El projecte consisteix en quatre sessions conduïdes per un o dos musicoterapeutes, i en les dues últimes sessions comptem també amb la participació de dos o tres músics. A més, disposem d’un parc de 100 instruments musicals (principalment de petita percussió) de Camerata XXI. A partir d’aquests elements, dissenyem un format definit conjuntament amb cadascuna de les entitats implicades i adaptat específicament al col·lectiu participant.
Aquestes sessions de creació, culminen en una jornada al Teatre Bartrina de Reus i al Teatre Tarragona: una trobada festiva de tots els participants per celebrar la música com a eina de transformació i com a llenguatge universal, en què els participants tenen accés directe a la cultura i a un equipament cultural públic com a protagonistes.
Aquest any ha estat la segona edició, amb un total de 205 participants de 9 entitats diferents, amb 66 sessions als diferents centres i les 2 trobades al teatre. Hi hem participat 3 musicoterapeutes i 5 músics. Durant els mesos de setembre, octubre i novembre jo he treballat amb sis dels centres, amb perfils molt diversos: gent gran amb diferents graus de deteriorament, persones amb Alzheimer, col·lectius amb problemes de salut mental, persones sense llar, persones amb neurodivergències… La veritat és que és una experiència molt potent.
Com a musicoterapeutes, intentem que les sessions als diversos centres tinguin un fil conductor i siguin més o menys semblants perquè l’activitat al teatre funcioni, però la realitat et mostra que cada col·lectiu —i m’atreviria a dir que cada persona— té necessitats diferents. Que cada dia és únic; que hi ha sessions brutals i d’altres de les quals surts pensant que no han funcionat, però que, segurament, igualment deixen empremta.
No crec que calgui parlar de l’immens poder que té la música, perquè estic segura que, si estàs llegint aquest text, és perquè ja el coneixes o ja hi creus. M’agradaria, però, parlar de l’immens poder que tenim les persones: tant els musicoterapeutes, com els músics, com els usuaris. Per a mi, aquest és el millor record que m’emporto del projecte: haver conegut tantes persones diferents i comprovar tot el que ens hem aportat mútuament.
També m’agradaria destacar el poder de la música en directe. De les quatre sessions que fem amb cada grup, n’hi ha dues en què ens acompanyen els músics, i l’experiència es multiplica per mil. És amb ells que la paraula «creació» pren tot el seu sentit.
Voldria agrair a la Fundació Camerata XXI que cregui en aquest projecte i que faci que les activitats d’una orquestra vagin més enllà dels concerts als auditoris i teatres per al “públic de sempre”. I també voldria aprofitar per fer una reivindicació: és un projecte que dura només tres mesos per una qüestió econòmica. Quan acabem les sessions, tots els professionals dels centres —als quals també vull agrair la seva participació i dedicació als tallers— coincideixen a dir: “tant de bo poguéssim fer aquests tallers durant tot el curs”.
I és ben cert. Per tant, dediquem recursos a la musicoteràpia. Fem que l’accés a la cultura estigui realment a l’abast de tothom.
Alba Solé Borràs, musicoterapeuta
